(Relat breu a quatre
mans amb la meva filla Ariadna d'11 anys, fruit d'un joc que
consistia a escriure una frase alternativa cadascú, reflex de la
imaginació del moment, fins a crear una petita història d'una
tirada)
N'era una vegada una
ciutat amb arbres als carres dels que penjaven piruletes de tots els
colors i sabors. Els cotxes eren núvols i les cases eren de xuxes.
Cada una de les persones tenien un poder diferent. Entre totes elles,
destacava una noia amb cabells blaus i pell molt blanquinosa, tant,
que quan li tocava la llum del sol semblava un mirall il·luminat.
Ella era especial perquè tenia més d'un poder, però ella no ho
sabia.
Un dia el cel es va
ennuvolar, i les piruletes que penjaven dels arbres van començar a
palpitar com si fossin cucs de seda de colors, dels que varen sortir
papallones de caramel. Tota la ciutat es va quedar al·lucinant
perquè era la primera vegada que passava, i la noia va decidir
atrapar una papallona i quedar-se-la com una mascota. Però de sobte,
va veure que si tocava la papallona, ella mateixa es convertia en
papallona. I és quan va esbrinar que tenia més d'un poder. Era un
poder màgic que li venia per haver nascut sota els estels del
firmament una nit on el cel no era negre, sinó de color turquesa. Un
esdeveniment que només passava una vegada al llarg de milers d'anys.
La noia va anar tocant
coses i s'anava convertir en aquelles coses que tocava. Aleshores
se'n va enrecordar que sempre havia volgut ser un gat, per el que va
sortir al carrer a buscar un gat al que tocar per poder convertir-se.
Mentre el buscava va caure dins d'un forat, va obrir els ulls i no hi
havia res al seu voltant. De sobte, des de darrere dels arbres va
començar a sortir gent, que era gent que també tenia més d'un
poder. Totes aquelles persones, d'una o una altra manera, van anar a
parar a aquell forat del què s'amagaven de la resta de gent de la
ciutat, ja que amb els seus poders diversos eren capaços de crear un
món nou a la seva manera.
La noia, aleshores, va
descobrir que només dient la paraula gat es convertia en un gat, i
que no necessitava tocar-lo. Durant un temps es va quedar a viure al
nou món que havia descobert al forat, però no amb de forma de noia,
sinó amb forma de gat. Però no com un gat qualsevol, sinó que era
un gat que podia volar i camuflar-se. El seu pel canviava de color
depenent de com se sentia a cada moment de dia. I el cert és que
vivia feliç, però trobava a faltar les olors dels carres de la seva
ciutat amb els arbres de piruletes. Llavors, un dia va sortir del
forat i es va trobar una nena petita acompanyada de la seva mare. I
la nena petita va preguntar a la seva mare si se'l podien quedar,
perquè la noia encara tenia forma de gat. La noia va intentar
dir-los que no era un gat, sinó una noia, però com el cel ja no
estava ennuvolat ja no tenia el poder de transformació, per el que
només sortia miols de la seva boca. Però la nena continuava feliç,
perquè sempre havia volgut ser un gat. Així que si alguna vegada
veieu un gat pel carrer de color turquesa, que sapigueu que en
veritat és una noia que va complir el seu sommi de viure com un gat.
I conte contat, aquest conte ja ha miulat.
Ariadna Mármol Padró / Jesús A.Mármol
Tarragona, a vuit dies de la festivitat de Sant Jordi de 2018
Nota: Imatge de gat mandala acolorit per l'Ariadna
